"... Più nessuno mi porterà nel Sud."

"Aquest blog neix pobre, humil. I la seva ambició és continuar així: pobre en recursos, però ric en continguts i relacions humanes. Inspirat en l’obra i figura de’n Manolo Vázquez Montalbán, exemple d’eclecticisme enciclopèdic però antítesi de l’aristocràcia intel·lectual pròpia dels Illuminati. Exemple també de compromís, tant polític com periodístic, amb una ingent tasca dedicada, fent front a modes i marees, a la recuperació de la dignitat de la cultura popular: de les olles al futbol, dels refranys a la nocturnitat dels camells i “trileros”, de la caspa i brillantina a la “matinée”, del mascle atàvic a l’olor a cendra rància de les obres universals de la literatura, del Cara al Sol a Prisa, de La Internacional als Pactes de la Moncloa, del posat al desencís, de l’interior d’una cel·la a la decoració d’interiors (entre d’altres: Crònica Sentimental d’Espanya, Barça Barça!, Antologia de la Nova Cançó catalana, Crònica Sentimental de la Transició, L’Art de menjar a Catalunya, Decàleg del culer, Contra los Gourmets, Cien años de canción y Music Hall, i, per suposat, la seva visió de la ciutat com un autèntic i caòtic gresol de personatges gairebé reals, plasmada amb especial brillantor a la seva sèrie Carvalho). Referent també d’una crítica literària i social, mordaçment articulada, especialment precisa en la seva denúncia de la “olimpització” de Barcelona (el que ara diem “gentrificació”), que llançà per l’embornal la seva essència i el batec ciutadà que la cimentava  per convertir-la en “La botiga més gran del món” (exemples d’això són La literatura en la construcción de la ciudad democrática, La palabra libre en la ciudad, Geometrías de la Memoria, a més de múltiples articles periodístics).  En fi! , com diria un amic, "un desecho de virtudes". Deixalla que prendrem com a brúixola èbria. 

Cap on anem? En lloc. Ens volem quedar aquí, amb els nostres i les nostres. Volem que tot allò que compartim els que no sobrevolem les vides dels altres, allò que és la vida de la gent, passi a un primer pla. Volem retirar la fullaraca, apartar la pàtina de pols acumulat i treure la lluentor a allò que ens identifica. No creiem que el que ens uneix sigui Facebook, el British pop, La Sexta Noche, la biografia de Steve Jobs ni la roba Desigual. El Port Vell, Puerto Madero, les botigues de Fuencarral, els preus de Kreuzberg i els bars hipsters de la Place  Pigalle, es poden anar molt a la merda. Vestirem malament i no escoltarem el darrer crit. Això sí, ningú no ens impedeix llegir tota la nit i l’hivern somniar amb els mars del sud."